Can Vives, un projecte de pagesia amb sabers ancestral

Cap a on focalitzes la teva atenció? Allà on ho facis allà estarà la teva vida.

Cap a on focalitzes la teva atenció? Allà on ho facis allà estarà la teva vida. La cultura agrària focalitza l’atenció a l’existència, en el sentit més pur de la paraula.  De fet és un exemple de la vida en l’estat més pur, en el cicle, en el fluir. A fora vila observen com surt i es pon el sol. Que un gest no és sense l’altre. Un dia sense nit no és un dia. Aquí comparteixen tot un procés amb molta comprensió. L’art estar en sembrar per recollir una bona anyada i tornar tenir llavor. La planta mor i deixa un fruit per a tornar a néixer. És un procés etern que tothom pot comprendre, si vol. Els ajuden els elements naturals, tan bàsics que parlar-ne sembla descriure peces d’infants. Terra, aigua, aire i foc. Emperò tal vegada s’hagi de parlar com un infant per tornar a sentir la sensació del contacte de la terra amb la teva pell. D’una posta de sol. De l’aire. D’un arbre. Tenir en compte tot el que ens envolta es tenir consciència. No s’ha de donar res per donat sinó més bé apreciar-ho tot. A Can Vives ho tenen clar. Miren a la vida, a la terra. En Miquel Sureda sap que “Mallorca és una bassa d’or”. Ell ho veu gràcies els ulls dels mestres d’un temps que li ensenyaren, de molt jovenet, a observar les arts de la terra. I gràcies també el gran entusiasme que dur dins. Ell és ara un mestre de la terra. Els seus ulls descriuen el paisatge. Ensenya els més joves. El seu fill és el projecte del Puig de l’Alanar, on un grup de joves tanquen el cicle del blat. En Sureda parla del blat i m’explica com la terra ha de reposar per tenir una bona anyada. Com se l’ha d’estimar. Em senyala un sementer de faves i em revela un secret romàntic cap a la terra: que les faves i els ciurons ajuden a oxigenar-la.  M’explica “un cicle de feina, realitzada amb sabers i eines d’un temps”. Em parla dels “cultius i animals que es complementen i així s’obtenen aprofitaments recíprocs”. Afirma que “que sinó hi ha un bon bestiar no hi ha una bona anyada”. També parla dels rotatius de cultius. “Des cap de 4 anys es torna sembrar el blat allà on s’havia sembrat, però des cap de 4 anys, no d’un ni de dos!”.

La llavor, les mans

…”¿Què pot fer un pagès del 2010 , que veu com les finques mallorquines se les menja el pas del temps?¿Don sortiran les mans que fan falta per recuperar els sementers?¿Com no dependre de les subvencions, encara que siguin trampes, doblers que es perden en burocràcies, controls veterinaris, etiquetes i lletra del tractor?”.  A Can Vives, un projecte de cultura agrària del Llevant de Mallorca, reviuen “la memòria del camp mallorquí, envers un temps on encara s’agafaven conills sense pegar un tro i la senalla de la compra es feia anant al camp i collint el que donava la temporada. La gent muntava en bèsties, les bèsties feien girar el molí de blat o d’oli, transportaven en carros, alforges…”. Ells fan feina així com es feia un temps. Respectant el medi ambient. “Cinquanta anys enrere, la tecnologia estava desenvolupada al màxim mecànicament: l’arada amb rodes, sembradores de blat i faves, carretons i perxes per les batudes, ventadores i classificadores… i tot era respectuós amb el medi ambient! L’energia que  movia les forces del camp era la humana i la del bèstia fort”, expliquen. Tenen consciència que conviuen amb “un estat actual social que viu sota l’imperi del consum capitalista”. Un sistema que segons ells, “embota el sentit de la realitat, satura d’informació i  bombardeja a uns amb publicitat i a d’altres amb foc i fam”. I no van desencaminats…

Sembrar i recollir

A Can Vives s’empra el bestia autòcton mallorquí ( ovelles, cabres i cavalls) , en el cicle i en les rotacions del camp . En Miquel Sureda sap de tota aquella “gent major, mestres que li varen transmetre els coneixements quasi desapareguts”. Sureda és el propietari de Can Vives, li ajuda en José Angel, un home que sent tant d’amor per la terra que la té fins i tot gelosa. El fill de Can Vives és el Puig de l’Alanar. Allà hi trobo a na Gemma, en Marc, n’Albert i en Manu.  Can Vives ha donat vida “el quarantí arrestat de Sureda, una llavor que es conservava ben guardada des de feia trenta anys”. A Can Vives s’ha vist com es feien “garbes amb vencisos i les duien a l’era”, amb “gent gran que tal vegada feia 40 anys que no treien el gra al Sol, amb cavalls enganxats a la perxa i tirant dels carretons es varen batre bons quilos de blat”, expliquen. A l’estiu del 2009, alguns dels joves que es conegueren a les batudes, decidirien tirar endavant l’associació el Puig d’Alanar. Varen decidir anar a viure al Puig i ara estan aquí aixecant aquest nou projecte. Tot això amb el suport de Can Vives. Així es posa en funcionament “la idea de tancar el cicle del cereal: la sembra, collita, batuda i moltura amb la força dels cavalls. Un hort amb forma de “mandala” dona la benvinguda al Puig d’Alanar.

Moldre

“El fil conductor del Puig de l’Alanar és la sostenibilitat i la autogestió. “Hem començat amb la farina, que de moment la fa un mestre moliner, feta del blat de les darreres batudes, en molí de pedra, i en breu farem el pa en forn de llenya”, expliquen. “Per començar amb tot això varem demanar un micro crèdit a familiars i amics, que respongueren donant-nos la seva confiança. És un projecte molt ampli que anem fent a poc a poc. En acabar el forn i el seu obrador, volem tirar endavant la farinera.”, apunten.  Quan vaig anar a veure’ls era un dia de Sol i estaven a l’aguait de que no tornessin les pluges. Estan a punt de sembrar, de nou a Can Vives, el blat d’enguany.  “D’alguna manera, el que estem intentant es fer de nexe d’unió entre dos generacions i al mateix temps, crear un espai on poder recuperar els sabers tradicionals”, expressen. “Tot això que ara ens pot semblar una mirada quasi arqueològica i romàntica d’un altre temps, tal vegada, canviant-li els adjectius, ¿no és una mirada al futur?”, suggereixen.

Sabers

N’hi ha que saben sense pensar i els pagesos en són uns d’ells. “Els sabers per viure del camp i fer aliments, conèixer la terra i la relació amb la lluna, quins dies són propicis per empeltar un fruiter o sembrar una llavor”. Ells saben “cuidar la terra com la llavor essencial que ens dona la vida”, aquest és l’alè de Can Vives i El Puig d’Alanar. Aposten per deixar de banda els intermediaris i establir una relació directa entre pagès i el consumidor. Aquesta és la clau. “Fa anys que existeixen cooperatives de consum que li compren directament al pagès, fires artesanals on vendre els productes casolans (molts d’ells sense etiqueta ecològica però fets amb les formes tradicionals i garantint la qualitat), pagesos que ajuntant forces reparteixen senalles de verdures per tota l’illa. També funciona des de fa un parell d’anys Creant Xarxa, on les cooperatives de consum s’uneixen per difondre una relació mes directa entre pagès i consumidor”, expliquen demostrant que el camí s’està obrint.