El massatge com a via d’autoconeixement

Afina la nostra consciència sensorial

El massatge és tacte i silenci, dos elements que permeten sentir el cos. Sentir el cos és obrir-se a viure una historia molt valuosa, la història d’un oblit. Hem oblidat que compartim un principi biològic comú a tota forma de vida. Segons aquest principi el predomini excessiu de determinats processos i funcions sobre la resta desajusta l’organisme i és font de malestar.

En la vida diària obviam que som una combinació de funcions mentals, emocionals i corporals, cadascuna amb un ritme i un codi propi i a la vegada interdependent. Passar per alt aquest fet té un preu, implica fer-se enfora de les nostres necessitats reals i del nostre potencial com a éssers humans, un cercle viciós que queda encarnat en el nostre cos.

Pensaments, sentiments, emocions, estats fisiològics, sensacions, moviments… són manifestacions diferents d’un fenomen unitari: el procés vital. Una vida d’emocions inhibides i sentiments limitadors va acompanyada de determinades pautes energètiques, formes anatòmiques, postures, to muscular, reducció del moviment del teixit conjuntiu i  la circulació de fluids, tensions, moviments mecànics…

La manera com el nostre cos s’organitza és un mirall dels desequilibris que ens impedeixen una vida més plena i serena. El massatge afina la nostra consciència sensorial i d’aquesta manera fa possible aprofitar els bloquejos corporals per prendre consciència dels seus missatges.

El nostre desenvolupament embriològic genera teixits especialitzats en tres funcions principals: percebre, sentir i actuar. Per una altra banda, el nostre cervell és el producte de diferents capes evolutives. Les capes més antigues regulen funcions involuntàries i proveïdores d’energia, unes funcions que ens situen en l’àmbit del metabolisme, les emocions, el plaer i el dolor, els estats d’alerta i relaxació. La capa més recent del cervell, la que ens distingeix de la resta d’animals, ens situa en l’àmbit de les idees, el significat, el control i la voluntat.

La nostra biografia és una ruptura de la saviesa biològica, certes funcions adquireixen un protagonisme desmesurat mentre que altres presenten un dèficit de participació. D’aquesta manera ens trobam dirigits per idees que no inclouen de manera conscient la informació emocional, voluntat que no troba energia, dificultat per sortir de l’acció i moltes altres combinacions per l’estil.

Autoconeixement equival a registrar els continguts de les diferents estructures que ens formen per poder-los integrar en benefici de la totalitat. El massatge és una eina per caminar en aquesta direcció.

Viure d’esquena a les nostres necessitats i al nostre potencial és una dinàmica que s’alimenta d’inconsciència, dolor i por, a la vegada que es tapa amb un vel de manipulacions intel·lectuals. El cos, en canvi, és l’espai de la veritat, allà on la nostra realitat actual queda esculpida i no hi ha marge per a l’engany. El cos ens diu qui som en aquest moment i el massatge permet travessar els obstacles que dificulten arribar a aquest lloc.

El massatge facilita experimentar la nostra veritable situació present, dissoldre els patrons restrictius d’organització corporal i d’aquesta manera crear la possibilitat per a una reordenació més satisfactòria.

Tot procés de canvi consistent suposa prendre consciència d’aquelles parts de nosaltres que ens passen desapercebudes, assimilar aquest material, permetre que es reorganitzi a tots els nivells i acceptar que el resultat de la reorganització respon a la nostra saviesa biològica i no a les nostres expectatives.

Per això fa falta silenci i deixar-se guiar pel llenguatge que el massatge mou cap al centre de la nostra atenció, el llenguatge del cos: sensacions, moviments involuntaris, respiració, ritme cardíac, temperatura; assumir, en definitiva, que bona part del procés d’autoregulació no s’expressa mitjançant conceptes.